Temp. 2010-2011 F.C. Medes l'Estartit - A. U. Gualta

F.C. Medes l'Estartit - A. U. Gualta

Resultat: 1 - 0

Classificació: 16   (entre el Camallera -15- i el Mariscal d'Ullà -17-) Quasi els últims!!

Punts: 1

UN ROBATORI A MÀ ARMADA!!!!!!!!

Primer derbi de la temporada, amb l’equip veí de l’Estartit. En realitat va ser un dels partits més nets que he vist mai, i més tractant-se d’un derbi entre dos equips veïns.

Tot el pes del partit el va portar l’equip del Gualta, que va jugar molt més i molt més bé que els de l’Estartit. El Gualta va jugar pràcticament tota la primera part dins el camp de l’Estartit, i el nostre porter, en Xavier, va ser un espectador més. Les jugades de gol van anar arribant, però el seu porter, en Blay, els anava parant una darrera l’altre.

En aquesta primera part no va arribar cap gol, però sí, la lesió d’en Sheriman, que va haver de retirar-se del camp.

A la segona part, els rival van estrènyer més, però el Gualta portava el ritme del partit. Va ser cap al voltant del minut 20 de la segona part, quan el Gualta va marcar amb un gol impecable. L’àrbitre va donar el gol, i quan tots el nostres jugadors, després de celebrar-lo, ja estaven al mig del camp esperant la centrada, va i ens l’anul·len, atribuïen que era falta. Una cosa mai vista que un àrbitre es tiri cap al darrera en una decisió presa, i més amb un gol. De totes maneres, l’àrbitre era molt casolà.

A partir d’aquí l’equip de l’Estartit va créixer, doncs veien que jugaven amb un de més, i van prémer de valent. Però la nostra defensa, i en especial en Jaume Bruguera i en Marc Bodro, ho van tallar tot. Només quan faltaven 5 minut per l’acabament del partit se’ls va escapar un davanter rival, que va protagonitzar una jugada de molt perill, però que en Xavier, el nostre porter, la va resoldre de manera magistral.

Varem arribar als 90 minuts, però l’àrbitre va anar allargant, fins passat uns set minuts, que l’Estartit, amb un jugadors en clar fora de joc d’uns 3 metres, va aconseguir fer l’únic gol, il·legal, del partit. Aquest sí que l’àrbitre el va veure clar i el va donar com a bo. Com he dit al començament, UN ROBATORI A MÀ ARMADA.

Felicitar als nostres jugadors, que han fet el millor partit des de que varem començar la temporada. I també felicitar als jugadors de l’equip rival, que també van fer un partit molt correcte. El problema va venir de l’únic que cobrava sobre el camp i que, tot i cobrar, no va fer la feina ben feta.

Temp. 2010-2011 U. E. Siurana - A. U. Gualta

U. E. Siurana - A. U. Gualta
Resultat: 4 - 3

Punts: 1


Sense comentaris.

Temp. 2010-2011 A. U. Gualta - A. LL. E. Sant Jordi Desvalls

A. U. Gualta - A. LL. E. Sant Jordi Desvall

Resultat: 2 - 3
Classificació: 14   (entre l'Escala -13- i el Mariscal -15)
Punts: 1


Segon partit jugat a casa, contra el Sant Jordi. Un equip que no té res a veure amb el de l’any passat, que era un dels equips més seriosos del grup. En aquest partit, no van donar cap sensació d’equip, en cap jugada van trenar 3 passades seguides, molt independents, amb poc fons, amb molt poca arribada i en un desconcert general.
Per la nostra part es va jugar força bé. Sota la batuta d’en Belaid, que va fer un gran partit, el Gualta ho va intentar, es trenaven jugades, i arribàvem a l’àrea contraria amb facilitat. Teníem al Sant Jordi al seu camp i érem els amos del partit.
El desenllaç del partit va venir dels porters. Dels cinc gols del partit, quatre van ser súper regals dels porters, semblava que jugaven dos tenors, i que es barallaven per veure qui feia la cantada més grossa.
Just a la meitat de la primera part, se’ns va lesionar en Gerard Egea, que és un dels nostres puntals en defensa. Però tot i això, el partit era nostre.
Tot i amb una de les nostres figures lesionada i amb la inspiració del nostre porter “Pavarotti”, el que va rematar la feina va ser l’àrbitre. Abans del descans va expulsar per doble groga a en Gerard Planas, i a la meitat de la segona part a en Jaume Bruguera, també per doble groga, les targetes força rigoroses.
Però tot i aquest cúmul de desgràcies, encara varem ser els amos del partit, fins a l’últim minut  del partit.
Com he dit, el partit el va decidir el porter menys inspirat. Ah!, i felicitar a tot l’equip, doncs van donar la cara, i si es juguessin tots els partits com aquest, de ben segur que els resultats arribaran.  ÀNIMS NOIS!!!!!!!

Temp. 2010-2011 C. E. Mont-ras - A. U. Gualta

C. E. Mont-ras - A. U. Gualta

Resultat: 3 - 0
Classificació: 12   (entre el Corçà -11- i el Camallera -12)
Punts: 1

Desplaçament a un dels camps més difícils de la categoria, doncs, primer, el Mont-ras és, a priori, un dels favorits a pujar de categoria; segon, és un equip que normalment té bons jugadors ja que té un Palafrugell al costat qui n’hi subministra; i tercer, el camp és molt gran, i s’ha d’estar molt bé físicament per poder-los plantar cara a casa seva.

A la primera part es va donar molt bona imatge, tret de la falta d’arribada a la porteria contraria. Els varem jugar de tu a tu, molt seriosament.

A la segona part va baixar una mica el nivell, però sense arribar a ser catastròfic, tal com va passar a casa amb la Sauleda. Fins i tot varem arribar a fer una pal, però amb la mala sort que la pilota va anar a fora.

La derrota va ser més per culpa dels nostres regalets en porteria i defensa, que no pas per mèrits del jugadors del Mont-ras.

A destacar el bon partit d’en Jaume Bruguera, com sol ser normal quan no vol fer excursions a fer gol; i de l’Eloi Olivares, que tot i ser un jugador que juga poc i discret, va fer un bon partit on va ser molt actiu i encertat.

Ànim nois, que el pròxim és a casa amb el Sant Jordi Desvalls, i s’ha d’aconseguir la primera victòria de la temporada.

Temp. 2010-2011 A. U. Gualta - A. D. Sauleda

A. U. Gualta - A. D. Sauleda

Resultat: 1 - 2
Classificació: en espera
Punts: 1


Aquest segon partit de la temporada l’hem jugat amb la Sauleda, un equip que no té el nivell tècnic de la temporada passada, doncs tenien un equip molt bo per ser a 3ª territorial. Aqueta temporada que és molt seriós, molt segur en defensa, tot i ser veterana, i treballadors amb molta voluntat a la resta de l’equip. Si segueixen així, segur que quedaran de la meitat cap a davant de la classificació.
Per la nostra part, varem fer una bona primera part, seriosos en defensa, ben comandats a mig camp, amb una gran actuació d’en Marc Bodro, i participatius al davant, la qual cosa ens va portar el primer gol i l’avantatge al marcador. Varem arribar al descans amb avantatge d’1-0.
La segona part va ser una hecatombe total, un desastre. De ben segur que es podia canviar el nom del nostre equip pel de “las hermanitas de la caridad”. No es va jugar a rés. La davantera va desaparèixer. La banda esquerra, per no fer, no feia ni maco. El mig camp se li van acabar les piles. La defensa treia les pilotes com podia, però tantes com en treia, tantes com tornaven a la nostra àrea. Mirant com jugàvem, et preguntaves si alguns dels nostres jugadors havien jugat mai a futbol, doncs estaven més perduts que un pingüí al desert del Sàhara. Amb aquest esplèndid estil de joc, els gol no es van fer pregar i van anar arribant, primer un i després l’altre. Amb el marcador en contra, quan ja estàvem amb l’1-2, la única línia que encara aguantava, la defensa, va voler fer el que no feia la resta de l’equip, defensar i anar a fer gols; i encara va ser pitjor, el desgavell era total. Per sort la golejada en contra nostra no va ser més engruixada.
En resum, un partit per oblidar. I també per recordar per aquells que es queixen de que no són mai titulars i que estan molta estona a la banqueta, que s’esforcin, que s’esmercin i que demostrin que el cos tècnic no està equivocat deixant-los assentats, ja que si quan tenen oportunitats no les aprofiten, de ben segur que jugaran molt poc.

Temp. 2010-2011 F. C. Sant Pere Pescador - A. U. Gualta

F. C. Sant Pere Pescador - A. U. Gualta

Resultat: 1 - 1
Classificació: 5  (entre Sant Jordi Desvalls  i  Sant Pere Pescador)
Punts: 1

Primer partit de la temporada, que ens deixa un sabor agredolç. Agre pel resultat, doncs podia haver estat un victòria ben merescuda pel nostre equip, el Gualta. I dolç, perquè sempre és bo començar la temporada puntuant, i més en camp foraster.

L’equip de Sant Pere és un equip molt jove, que corren molt, tot i que els falten jugadors de qualitat per crear perills.

Per part del nostre equip, el Gualta, aquest any, més que mai, és un equip de bons nois. En defensa i al mig del camp, es va treballar molt bé, i es veu que aquest any serem, sí juguem amb seny, un dels equip que costarà, als rivals, que ens facin gols. A davant, s’ha de millorar molt les coses, o els gols costaran molt a arribar.

La tònica del partit va ser la següent: El Gualta va portar la batuta del partit. Ens varem posar per davant del marcador, i varem tenir moltes ocasions de gol, però el segon gol no va entrar mai. Un cop estàvem guanyant, l’equip es va relaxar, i es va fer un joc força anàrquic, de ben segur que no es feia el que l’entrenador havia especificat quan eren al vestuari. Els de Sant Pere, que semblaven incansables, van provar de fer l’empat, i en una de les poques ocasions que van tenir arribant a la nostra àrea, i gràcies a un gran xut sense deixar  que la pilota toqués a terra, d’aquells que ho tornarien a provar cent vegades i no entraria a porta; van aconseguir l’empat.

Un empat que sembla que no és just; però que sí que ho és, doncs si els nostres haguessin jugat ordenats i fent el que va dir l’entrenador, la victòria no se’ns hagués escapat.

Aquest partit és un d’aquells per prendre consciència de que som un equip, que tots hi participem, i que s’ha de creure al timoner del vaixell, que no és un altre que l’entrenador.

Ànim, i a concentrar-nos, que el pròxim partit és a casa amb el Sauleda, i aquest sí que és un bon equip, un ós dur de rosegar.

A. U. Gualta
Sant Pere Pescador, 11 de setembre de 2010

Celebració 35è aniversari AU Gualta

El diumenge 20 d'abril de 2008, celebrem una efemèride important al municipi de Gualta (Baix Empordà): 35 anys seguits, sense cap mena d'interrupció, de futbol a la 3a. Categoria Territorial (abans es deia Regional). El que més destacaria és l'ambient de companyonia que sempre s'ha respirat en aquest club de futbol, i podria afirmar sense equivocar-me gaire que precisament això ha estat la clau de la pervivència d'aquest club. Ho puc dir ben alt perquè jo també hi he participat com a jugador uns quants anys de la meva vida. Han estat moments que ara m'agradaria tornar a recordar amb la junta directiva, entrenadors, jugadors, exjugadors, socis, simpatitzants... I també, com no podria ser d'una altra manera, ens recordarem de les persones que ens han anat deixant al llarg d'aquest temps, com en Josep Puig i Salvà, l'amo, com li dèiem més popularment. Esperem que sigui una jornada festiva per a totes aquelles persones que al llarg d'aquests anys n'han estat els seus veritables protagonistes.

Per molts anys!

Jordi Hors i Presas